COMUNICAT OFICIAL EXPEDICIO BROAD PEAK

Els membres de l’expedició al Broad Peak volen comunicar que en l’intent d’atac al cim la metgessa Anna Pujol va sofrir congelacions de segon grau als dits dels dos peus. Avui dia 27 ha estat evacuada del camp base amb helicòpter i ha estat acompanyada pel Cap d’Expedició. La resta de membres es troben en perfecte estat de salut i continuaran amb el pla previst per tal de tornar a Barcelona el proper 6 d’agost. 

LA FOTO DEL CIM

Avant-cim del Broad Peak (8.025 m) amb el K2 (8.611 m) al fons (esquerra) i el Broad Peak Central (8.010 m) al darrerra

RETROBAMENT AL CAMP BASE

Avui és el dia del retrobament de tots els expedicionaris al camp base. De moment ja han arribat el Xavi V, Ritchie, Carlos i Xavi S. Sabem que la resta, Òscar, Jesús, Anna, Joan Marc i Oriol estan baixant del camp 3 i que es troben a l'alçada del camp 2. Els estem seguint a través del racetracker del Joan Marc ja que els walky's s'han quedat sense bateria.

A mida que vagin arribant anirem actualitzant aquesta pàgina del bloc.

Hores d'ara Jesús ja és al camp base, la resta ho faran en les properes hores.

Acaba d'arribar l'Oriol, cansat però bé i content per haver fet cim principal. La resta del grup estan a una hora.

Per fi han arribat tots al camp base, Òscar, Anna i Joan Marc. Lògicament han arribat molt cansats. Demà serà un bon dia per valorar el desgast, però ara a celebrar-ho.

UN DIA HISTÒRIC PEL CESP

La nit ha estat molt llarga i tensa, a les 9 del vespre hora local, els nostres companys sortien cap el cim del Broad Peak. L'atac l'ha iniciat L'Òscar, el Jesús,, l'Oriol, L'Anna, el Joan Marc i el Xavi S. El Carlos ha decidit no sortir. Malauradament el Xavi S. ha decidit tornar al camp 3 al cap d'una estona de sortir.

Tota la nit caminant per arribar a les 6 del matí al coll, si més no això és el que ens deia el racetracker del Joan Marc, cota 7900 m. Tot pintava bé l'alçada assolida, l'hora, etc. Tanmateix a partir d'aquí anaven passant es hores i les noticies que arribaven eren escasses i confoses.

A les 10 del matí es confirma el cim del Jesús Morales i es preveu que sobre les 11 h. ho farà la resta del grup. Estic en permanent comunicació amb Radio Tarragona per confirmar la notícia en directe, però aquesta no acaba d'arribar, pel racetracker sembla que estan a cota 8000 i que en una hora faran cim, pel facebook algú anuncia el cim, però nosaltres no en tenim constància.

Finalment, passades la una del migdia, l'Òscar en persona em confirma que només han arribat a l'avantcim de 8025 m, però no el cim principal. Comenta que l'Oriol ha decidit anar sol cap el cim, de moment no tenim cap notícia d'ell, segur que arribarà ja de nit al camp 3.

Un dia històric pel CESP, hem aconseguit el primer vuit mil, no és el cim principal i no ens n'amagarem, però hem fet un cim que té 8025 m d'alçada i això s'ha de celebrar. Des d'aquí el Xavi V. i jo volem ser els primers en felicitar al nostre company Joan Marc, que amb la seva tenacitat i esforç ha aconseguit posar Santa Perpètua i Martorelles en el punt més alt, on la terra es comença a veure rodona, on la vida no és possible, on només uns pocs privilegiats com ell podran dir jo hi vaig ser.

Ara estem només esperant la confirmació que han arribat al camp 3 i demà celebrar-ho tots plegats des del camp base.

CAMP 3 ASSOLIT, ATAC IMMINENT AL CIM

Entre la una i les quatre de la tarda hora local els nostres expedicionaris han arribat al camp 3, concretament el Jesús, l'Oriol i el Joan Marc ho han fet al camp 3 alt (7200 m) i l'Òscar, l'Anna, El Carlos i el Xavi S. al camp 3 baix (7100 m). El Ricard ha pres la decisió de no atacar el cim i esperar-se al camp 2 a que baixin els companys. Ànims Ricard no haurà sigut una decisió fàcil de prendre. 

La previsió és sortir cap el cim a les 9 de la nit d'avui hora local (les 6 de la tarda hora catalana), és a dir dins de tant sols unes horetes. S'espera poder fer cim en unes 12 hores és a dir cap a les 9 del matí, tot i que es difícil precisar, hem de comptar un interval de tolerància d'unes 2 hores.

La ruta està en perfectes condicions, tal i com s'havia previst avui s'ha fet cim per primer cop aquesta temporada, ens consta que l'expedició dels polonesos ho ha aconseguit, segurament també d'altres però no en tenim encara confirmació.

Les condicions per demà són igual de bones, sol espaterrant, poc vent i a més amb la traça ja oberta pels que han pujat avui, per tant tot pinta que serà un dia memorable.

Els que podeu sintonitzar Ràdio Tarragona, demà de 10 a 11 hora catalana i dins del programa El Pont de Mahoma, intentarem fer una comunicació en directe amb el camp base, a veure si tenim sort i ja podem donar alguna notícia positiva. Val la pena recordar però que el cim només s'aconsegueix quan es torna al camp base per tant màxima prudència fins llavors.

SORPRESA AL CAMP 2

La pujada al camp 2 directe des del camp base és molt dura, 1400 m de desnivell que no es fan en menys de 10 hores. La duresa de l'itinerari ha fet desistir a algun dels nostres companys, concretament en el Xavi Vilardell que ha decidit retirar-se i tornar al camp base.

La resta han arribat sans i estalvis al camp 2, els primers a les 15 h de la tarda i els darrers a les 19 h, com podeu veure un munt d'hores si es té en compte que han sortit abans de les 6 de matí del camp base. Esperem que aquesta nit es puguin recuperar de l'esforç realitzat i així poder demà afrontar amb garanties l'arribada al camp 3.

La sorpresa ha estat confirmar que dues de les tendes que s'havien deixat en la pujada d'aclimatació ja no hi eren. El vent del temporal de la setmana passada les ha fet desaparèixer amb tot el que hi havia a dins, sacs, menjar, gas, etc. Sort que això ja formava part del pla previst i els xerpes han pujat noves tendes i més habituallament.

PUJADA AL CAMP 1

Després de dinar ens hem fet la foto de tot el grup, xerpes inclosos. Tot seguit cinc dels expedicionaris han emprès el camí cap el camp 1, el Joan Marc, els Xavis, el Jesús i el Carlos. Demà al matí ho faran la resta de membres que pujaran directament al camp 2, l'Òscar, el Ricard, l'Anna i l'Oriol.

Com estem permanentment connectats per ràdio, a les dues hores de sortir ens han comunicat que estaven caient alguns allaus per la zona de l'escopidera i que tres dels membres, el Jesús, el Carlos i el Xavi S. havien decidit tornar al camp base. El Joan Marc i el Xavi V. han preferit esperar a que el sol es pongués per pujar al camp 1 un cop la neu fos més compacta.

Cap allà les 6 de la tarda han els primers han arribat al camp base i cap a les 8 del vespre els segons han arribat al pre-camp 1. Demà tots al camp 2.

L'HORA DE LA VERITAT

Ha arribat l’hora de la veritat, es confirma que demà iniciarem l’ascens per a fer l’atac al cim que es preveu pel dijous 24 de Juliol entre les 8 i les 12 del matí hora nostra, les 5 i les 9 del matí hora de Catalunya. La previsió per aquest  dia és de sol i amb vent màxim de 20 km/h, unes condicions molts bones. La previsió pel 25, 26 i 27 també és de bon temps la qual cosa permet assegurar un descens amb tranquil·litat i seguretat.

Amb nosaltres pujaran un mínim de 6 xerpes nepalesos, quatre dels quals aniran per davant obrint traça, recol·locant les cordes fixes que s’hagin malmès i assegurant els trams que es considerin necessaris. Els altres dos seguiran el grup per ajudar a muntar tendes, fondre neu i ajudar en tot el que calgui. Al camp 3 hi tenim ja tres bombones d’oxigen per a us mèdic i una extensa farmaciola per ajudar a algú en cas de necessitat. Qualsevol persona que es retiri, si és el cas, es farà sempre acompanyat d’un xerpa fins que estigui en zona segura.

Una més que justa aclimatació i un refredat de cavall que fa cinc dies que arrossego ha fet que hagi pres la decisió personal de quedar-me al camp base i no fer l’intent d’atac al cim. Ha sigut una decisió difícil, però finalment s’ha imposat la prudència i la seguretat personal, si un vuit mil ja és complicat en plenes facultats crec que no val la pena temptar la sort sinó s’està al 100%. Per fortuna la resta dels companys es troben en perfectes condicions.

Com sempre hem defensat una expedició és un treball en equip i només que un de nosaltres assoleixi l’objectiu ja podrem dir que l’èxit és de tots. Si no es fa cim tampoc serà un fracàs, haurà sigut una experiència única i un aprenentatge brutal per a futurs reptes.

CAMP BASE DEL K2

Avui continua el mal temps i hem decidit anar a fer una visita al nostre amic Ferran que es troba al camp base del K2 esperant que s'obri la famosa finestra de bon temps. De moment les previsions d'ahir ja no valen i demà no sortirem cap el cim per tant el cim no podrà ser assolit el 23 de juliol com us havíem anunciat. Estem contrastant vàries méteos i quan ho tinguem segur ja us ho direm.

Abans d'anar al camp base del K2 hem passat pel memorial que hi ha en record de les víctimes que aquesta muntanya s'ha endut. Hem fet un petit homenatge al Manel De La Mata que allà hi està enterrat des del 2004 després d'intentar la mítica muntanya per la via més difícil que hi ha la Màgic Line.

Fa uns dies el Joan Marc i el Xavi també i van anar amb la gent del trekking i van llegir unes emocionants paraules en record dels nostres companys Pere i Jacint, realment un lloc entranyable per a recordar a muntanyencs estimats que ja no són entre nosaltres.

UNA SOLA OPORTUNITAT

Crònica des del camp base: Les circumstàncies imprevisibles han fet que arribem a aquestes dates i que ens ho haguem de jugar tot a una sola carta: 23/07/2014.

Vam haver d'estar una setmana a Skardú esperant l'oficial d'enllaç, setmana perduda que ens hagués anat molt bé al camp base per consolidar el procés d'aclimatació. Això va fer que només arribar al base sortíssim cap amunt. Els que es van trobar més forts, entre ells el Xavi i el Joan Marc van aconseguir d'una tirada pujar a dormir al camp 3 a 7000 m, i uns altres van arribar fins el camp 2 a 6200 m, ambdós casos un fet excepcional que trenca qualsevol motlle normal d'aclimatació (aclimatació express).

Els que necessiten més temps, entre ells un servidor, vam optar per pujar al camp 1 a 5600 m, tornar al base a descansar per pujar de nou fins el camp 2 (aclimatació xup-xup). En la segona pujada havíem d'anar del base al camp 2 d'una tirada (1400 m i 12 hores). Jo no em vaig trobar bé i vaig parar a fer nit de nou al camp 1 amb la intenció de l'endemà assolir el camp 2, però va canviar el temps, de fet es va avançar 24 hores respecte la previsió, i vaig haver de recular. Aquest mal temps encara dura i la previsió és que remeti a partir del 20 de juliol.

Avui ens han confirmat que el 23 serà dia de sol i amb molt poc vent i que el 24 també serà bo, en canvi a partir del 25 la cosa potser es torna a complicar. Per tant només hi ha una opció començar a pujar el 20 per fer cim el 23 i baixar amb seguretat durant el 24.

Les incògnites són com estarà la neu després de 4 dies de mal temps? com estaran els camps d'alçada? com estaran les cordes fixes? Per sort els nostres xerpes nepalesos aniran per davant solventant tots els problemes i no estarem sols doncs també hi ha una expedició de polonesos, una de femenina andalusa, una d'alemanya i una d'un romanès. 

La darrera incògnita serà com ens trobarem nosaltres després de només poder fer una sola etapa d'aclimatació, els que van assolir el camp 2 i sobretot el camp 3 d'una tirada creiem que ho tenen bastant bé, la resta ja es veurà.

Previsió de mal temps

Després de passar nits al camp2, de les aclimatacions express, sembla que el planning es torna a modificar.
Tots els expedicionaris tornen a ser al Camp Base, el Jordi Cardona no ha pogut arribar al camp2 per culpa del mal temps, finalment s'avançat 24h.

De moment i fins a noves noticies la previsió de cim podria ser del 21 al 25, i es que el temps a aquella area no perdona i s'ha d'anar amb peus de plom.

No us podem dir res mes ja que les noticies ens arribem amb el satel.lit per petits wapp, pero confiem amb els nostres expdicionaris i de ben segur que podran fer cim.

De moment cal esperar.

ACLIMATACIÓ XUP-XUP

Avui han baixat al camp base el Ritchie i el Jesús, per tant tenim encara els dos Xavis, el Joan Marc, L'Anna, l'Oriol i l'Òscar al camp 2, realment han d'haver assolit una molt bona aclimatació. Estem en contacte permanent amb walky-talky i sabem que estant tots bé i que demà ja estaran al base.

La previsió del temps es que aguanti fins el 16 de juliol i després, com a mínim, venen 3 dies de mal temps. La idea és que amb un Xerpa, el Carlos, el Jesús i jo (Jordi) aprofitem aquests dies per pujar el camp 2 i/o fins i tot el 3, en funció de com ens trobem.

La previsió per atacar el cim serà entre el 20 al 25 de juliol, en funció del bon temps i de l'aclimatació assolida.

ACLIMATACIÓ EXPRESS

Ha començat la fase d'aclimatació, la primera intenció era pujar al camp 1 (5.600 m) a dormir i com a molt l'endemà pujar a tocar el Camp 2 (6.400 m). La veritat és que la majoria de la gent s'ha trobat molt bé i s'ha decidit quedar-se a dormir al Camp 2, tots menys el Carlos i un servidor que després d'assolir la cota 5.800 m. he decidit tornar al Camp 1 on hi hem fet dues nits.

Com la gent del Camp 2 es trobava de meravella (quina enveja) han decidit anar a provar sort al Camp 3 (7.100 m) i fins i tot cinc membres han decidit passar-hi una nit, els dos Xavis, el Joan Marc, l'Anna i l'Òscar, la resta han tornat al Camp 2.

Realment amb aquesta aclimatació express ha de ser per molt que no s'aconsegueixi l'objectiu d'aconseguir el darrer vuit mil de l'Òscar i el primer del CESP.

Per els familiars i amics dels companys del trekking informar-vos que cada dia hem estat en contacte amb ells i que les notícies fins ahir és que estaven bé. Avui han d'arribar a Skardu a dormir, però encara no tenim notícies, tanmateix com a Skardu ja tindran internet segur que es posen en contacte amb vosaltres.  

Camp 1 !!!!

Bones companys,
actualitzar el blog desde els camps d'alçada es dificil i ho estem fent via whatsapp amb petites frases que resumeixen les jornades.

De moment avui estem al camp 1, hem pasat la nit dormint per aclimatar i ahir vam fer les pujes per demanar als deus que la sort ens acompany a aquesta aventura.

El plan estimat avui es seguir aclimantant pel camp 1 durant 2 dies i intentar tocar el Camp 2, durant aquesta estada deixem al camp base el telefon via satelite.

Us deixo una foto amb el K2 de fons

JOULA

Iniciem el trekking sota la pluja. L’Òscar, el Jesús i l’Anna es lleven a les 4 del matí ja que volen fer dues etapes en una i així atrapar al trekking en un parell de dies. La resta ens llevem a les 6 i sortim a quarts de 8 desprès de veure l’espectacle de contractació de portejadors que ens duran el material fins Joula, 25 kg. cadascú en precàries condicions. La pluja no és molt intensa i el mateix vent asseca la roba al moment de forma que fa que la jornada no sigui massa calorosa. El camí puja penjat, sempre pel costat esquerra del riu, que com sempre és incommensurable. Arribem entre les 5 i 6 hores de camí després de fer 20 km i només 200 m de desnivell.

ASKOLE

Per fi ens han donat el permís i ha arribat el nostre oficial d’enllaç un capità de l’exercit que no crec que tingui més de 30 anys. Si la Karakorum Highway es una carretera espectacular, la ruta per arribar a Askole és impressionant, una pista estreta arran de riu plena de sorpreses ponts de fusta penjats i mig trencats, esllavissades que ens barren el pas, cotxes embarrancats al fang, etc. Tot plegat fa que per fer 120 km necessitem 10 hores.

Askole tenim ja el campament muntat, sopem i passem la nit i quina nit, plovent i demà comença el primer dia de trekking , ja sabem que serà passat per aigua però no podem perdre cap dia més.

CAMP BASE

Primer de tot demanar disculpes per la demora en l'actualització del bloc, durant el trekking ha estat molt complicat establir comunicacions per satèl·lit i ens ha sigut impossible carregar bateries.

Primer de tot dir que l'Òscar va atrapar el trekking fa dos dies i que estant tots en perfectes condicions. Ara estem tots al Camp Base i demà ja inicien de nou el camí de retorn.

El trekking és bastant dur, hi ha etapes de 10 hores pel mig de la glacera que són un verdader trenca-cames. De totes formes ho compensa amb escreix l'impressionant paisatge que hem vist des de les Torres del Trango, Les Catedrals del Baltoro i tots els vuit mils de la zona: G1, G2, Broad Peak i K2. Tanmateix menció especial mereix el G4 que per pocs metres no arriba als vuit mil, però que presenta una bellesa com poques hi ha al món.

G4 despuntant d'un mar de núvols

BIVAC A 4000 M

L’avorriment i l’espera es fan palesos a Skardu, voldríem estar ja caminant cap el Camp Base del Broad Peak amb els nostres companys del trekking, maldita burocràcia. Si més no tenim una bona notícia el nostre company Ritchie ja ha aconseguit volar i ja el tenim entre nosaltres, en contrapartida l’oficial d’enllaç arribarà demà per la qual cosa la nostra partida es demora, com a mínim, un dia més. 

Amb l’objectiu de no perdre dies d’aclimatació decidim anar a fer un bivac a 4000 m. d’alçada, escollim el mateix lloc on ja vam anar d’excursió amb el trekking el passat divendres. Lògicament no podem anar sols i ens acompanya un policia armat que passarà la nit amb nosaltres. Arribem a quarts de vuit del vespre a temps de veure una magnífica posta de sol.

La nit ens regala un impressionant cel estel·lat com poques vegades l'havíem vist, hi ha pocs plaers a la vida com adormir-se contemplant la via làctia amb tot el seu esplendor.

De la gent del trekking les notícies que ens arriben és que tots estan bé i tot va segons el pla previst, aviat estarem tots junts de nou.