EXCURSIÓ AL PIC ARAN

Avui hem decidit treure'ns la son de les orelles i fer alguna activitat, tanta espera burocràtica ens consumeix. L'Òscar proposa anar al Penyal de Shigar, que té uns 2.750 m d'alçada. Sortim ben d'hora a les 6 del mati per evitar la calor, segons calculem seran unes 4 hores i per tant a les 10, quan aquesta premi ja serem de tornada.

D'entrada hem de travessar el riu Indo i hem d'anar a cercar un pont que està a uns 12 km, hi anem per la carretera, la qual cosa ens permet de creuar pobles i gaudir de la vida autòctona d'aquesta bona gent. Tot seguit travessem un desert que ens porta a l'inici de la pujada.

Una tartera i una grimpadeta ens porten al cim en 4 hores.

Si un petit error de càlcul sense importància si no fos perquè duem només un litre i mig d'aigua per cap i ja ens l'hem acabat. Són quarts d'onze i estem a 40ºC.

A l'inici de la grimpada hi ha un petit oasi amb dos pastors i les seves cabres que ja de baixada ens donen aigua del pou, ens refresquem i els més agosarats en beuen i tot. Tornem fins el pont i la temptació de fer una banyadeta a les gèlides aigües de L'indo pot amb nosaltres, entendreu que no hi posi cap foto. La tornada per la carretera a la una de la tarda,12 km i a més de 40 graus promet ser terrorífica. Passa una moto amb dues persones i demanem si ens pot dur a un de nosaltres cap a Skardu, puja l'Anna amb l'intenció de tornar amb un taxi. El segon cotxe que passa ens saluden el Carlos i el Xavi des de dins. I el tercer es para sense ni demanar-ho, una pick-up, pugem a la part del darrera, on va la càrrega que compartim amb 6 pakistanès, 4 adults i 2 nens.

Parlant amb la gent ens adonem que no hem pujat el Penyal Shigar i clar hem de batejar el turó que hem pujat i se'l dediquem a l'Aran el fill del Joan Marc que fa uns dies va fer 10 anys.

SORTIDA DEL TREKKING

Per fi la gent del trekking pot iniciar l'activitat, ales 9 h del matí han partit cap Askole, els esperen 6 hores de cotxe, sort que aquest cop serà amb jeep i no pas en autobus. Nosaltres tenim previst sortir d'aquí a dos dies per tant fins que no els atrapem no serà possible fer la seva crònica o penjar alguna foto.

Per part nostre tenim bones notícies, ja disposem de l'oficial d'enllaç, per tant ara tot queda supeditat al vol. El Ferran i l'Oriol estan volant en aquest moment i si l'avio no gira cua com fa dos dies els tindrem aquí en poques hores. El Ricard farà un intent cap el migdia i si no és possible ja ha decidit venir en cotxe. De totes formes hi ha un problema afegit, una manca de subministrament de benzina pot fer que s'hagin d'aturar a mig camí i esperar..... això és el Pakistan. 

SKARDU-2

Skardu es troba a 2.250 m. Està ubicada en una amplia vall on conflueixen el riu Shigar i el Indus que baixa directament de la glacera del Baltoro. És una ciutat de 10.000 habitants, majoritàriament baltí, prou gran si tenim en compte que és l’últim gran reducte habitat de la zona. Allí hi pots trobar de tot, des de roba autòctona fins a material de muntanya que deixen les expedicions a la tornada o que abandonen quan van maldades. És un lloc tranquil, segur i on es respira l’ambient de les grans muntanyes.

Coincidim amb el Juanjo Vallejo, el Mikel Zabalza i l’Alberto Iñurrategui que estan aquí per intentar el pilar oest del Paiju Peak de 6.610 m, un recorregut mixta de 1.600 m de desnivell de màxima dificultat que els obligarà a estar un mínim de 10 dies a la paret. També estem amb el amb el Turc Tunç Findik que també va a fer el G1 i el G2 ja que vol ser el primer turc en aconseguir tenir els 14 vuit mils.

El mati el destinem a fer una excursió en jeeps fins el parc natural de Deosai Park. La ruta en cotxe ens ha deixat a una cota de 3.900 m i tot seguit em fet una excursió fins un turó que té una alçada de 4.270 m que l'Òscar l'ha batejat amb el nom de Gipsy arm Peak (El Pic del Braç de Gitano).

Ha estat el nostre primer contacte amb l'alçada i tot el grup ha respòs correctament. Ja de tornada a Skardu hem anat a veure la roca budista coneguda amb el nom de Sadpara que data del segle 7 després de Crist.

Alguns us preguntareu que fem fent excursions per a Skardu i com és que no iniciem ja el trekking d'aproximació al camp base del Broad Peak. Doncs mol senzill, simplement perquè no podem. Els membres de l'expedició no tenim encara l'oficial d'enllaç que ens ha d'acompanyar. Fins l'any passat els expedicionaris i els del trekking podien anar amb un sol oficial, però enguany l'Estat a canviat les lleis i necessitem dos oficials, un per a cada activitat i això és el que està tramitant a Islamabad el pobre Ritchie qencara és allà.

Donada la situació, i per no perdre més dies, el trekking començarà demà i nosaltres preveiem fer-ho dilluns. La nostra intenció es fer un dia de dues etapes i no fer el dia de descans previst, de forma que podem atrapar al trekking i recuperar el temps perdut. Tanmateix anirem contra-rellotge i no és la millor estratègia per a l'aclimatació.

SKARDU

Avui el dia ha sigut bastant curt en quan a activitats, ens hem despertat a les 6, quadrats de dormir al terra i perquè aquest país el sol matina molt. La sorpresa ha estat veure que els dos busus ja estaven amb nosaltres, es veu que han estat treballant tota la nit amb una excavadora per poder obrir la carretera, no en va és la única via d'accés a la zona.

El camí fins Skardu és molt bonic ja que és una vall molt verda i plena de vegetació que contrasta amb el paisatge desèrtic que teniem fins ahir i que s'obra de forma espectacular alpeu de les grans muntanyes. Com diu la dita 'qui no es consola és perquè no vol' si ho haguéssim passat ahir al ser de nit no hauríem fruit d'aquest entorn.

A Skardu, dinar, dutxa i descans que ja tocava.

COMENÇA L'AVENTURA-2

Quan ens vam llevar ahir a Besham no ens podíem ni imaginar la de coses que ens havien de passar, tant sols sabíem que teníem 18 hores de cotxe per endavant per un dels paratges més feréstecs i espectaculars del món, una carretera estreta, que a trams només hi passa un vehicle i amb un precipici sobre el riu Indo que t'atura el cor:

NOTA: Foto d'internet ja que per aquest indret vam passar de nit.

La segona experiència va ser travessar la zona Chilas, la zona més conflictiva de la zona ja que és on es troben els més radicals. Només acostar-se ja anàvem trobant un policia, amb el seu corresponent kalashnikov, a cada corba de la carretera. Posteriorment vam haver de passar control al mig del desert amb foto inclosa i a 45 ºC i finalment vam ser escortats durant 30 minuts amb un policia a dins de l’autobus i un cotxe amb metralleta al davant. I tot això per a res ja que no vam veure cap talibà.

La tercera, sens dubte la millor, la de veure en persona i per primer cop una muntanya de vuit mil metres, concretament el Nanga Parbat de 8.126 m.

I ja per acabar el dia, quan eren quarts de 10 de vespre i encara ens quedaven ben bé unes dues o tres hores per arribar a Skardú, ens trobem que una esllavissada ha tallat el camí i no podem passar. Negre nit i amb els frontals ja ens pensàvem que hauríem de passar la nit als busus. Per sort a 4 kilòmetres d'on érem hi havia un petit hotel. Passem a peu l’esllavissada només amb les motxilles i un autobús que hi havia a l’altra banda ens hi porta. L’hotel només tenia una habitació lliure, per tant hem hagut de dormir al terra del menjador, no sense abans improvisar un sopar a base d’arròs, xapati i pollastre amb suc.

COMENÇA L'AVENTURA

Avui hem iniciat la ruta cap Skardú per carretera, hem sortit a la una del migdia i hem arribat a Besham a quarts d'onze del vespre, més de 9 hores de ruta i només hem fet un terç del recorregut. El viatge ha anat prou bé, sense cap incident remarcable, potser el més interessant és dir que quan hem passat per Abbottabad, el poble on van capturar i matar a Bin Laden, sens ha espatllat la porta de l'autocar de la gent del trekking i hem hagut de parar mitja horeta per arreglar-la.

Com és molt tard, dos quarts d'una i demà ens llevem a les cinc del matí, ja ampliaré la crònica i penjaré alguna foto quan siguem a Skardú.

Bona nit

DIA D'ESPERA

Avui no podrem volar a Skardú. L'agència ens informa que ha fet mal temps els darrers dies i que han cancel·lat varis vols, provocant també una llarga cua d’espera d’altres expedicions. Es tantegen varies alternatives, esperar tres o quatre dies no sembla la millor, llogar un vol xàrter o anar per carretera, si per la famosa Karakorum Highway. 

La primera es descarta ja que hem d'anar immediatament cap amunt sinó volem perdre dies i opcions d'aclimatació. La segona i la tercera ja veurem tot i que no serà avui ja que l'arribada d'un líder religiós ha provocat seriosos aldarulls a l'aeroport i han tancat varies carreteres entre elles la que hem de fer.

Dediquem el dia a voltar per les zones més turístiques i segures de la ciutat, primer anem al banc a canviar dollars per rupies (1 US$ = 100 rupies) i després a correus a comprar els segells per les postals que hem d'enviar a tots els nostres col·laboradors un cop siguem al camp base.

Xavi i Joan Marc

I ben dinat que millor que una fantàstica sessió de Tai Chí efectuada de forma magistral pel Pep Lleonart, tot un especialista en la matèria.

Visitem la mesquita Faisal segons diuen una de les més grans de tot Àsia:

Mesquita Faisal

Curiosament allà l'atractiu no són les pedres sinó nosaltres, mica en mica els Pakistanesos se'ns acosten i ens comencen a demanar si ens poden fer fotos ells a nosaltres, som l'atracció és com si realment no haguessin mai vist turistes occidentals. 

Al vespre de tornada a l'hotel se'ns confirma que continuem en llista d'espera per volar i que la carretera ja és oberta, per la qual cosa tot apunta que anirem a descobrir l'autopista del Karakorum, que els que l'han fet la recomanen estrepitosament per la bellesa del seu paisatge.

ARRIBADA A ISLAMABAD

Per fi després d’una llarga espera de més de 7 hores aconseguim embarcar. L’avió surt finalment a la 01:40 h de la matinada. El vol transcorre sense més problemes i aterrem a Islamabad cap a quarts de 12, hora local. L’arribada espectacular gent per tot arreu i molta calor.

Aeroport d'Islamabad

Recollim els equipatges sense més problemes, no se n'ha perdut cap. Un enllaç de l'agencia Nazir Sabir Expeditions ens espera amb tres minibusus, carreguem tot l’equipatge i en una mitja hora de trajecte, on comencem a descobrir la realitat del país, arribem a l’hotel. Només entrar ens venen a rebre els Xerpes que ens acompanyaran a l'expedició:

També ens trobem en Ferran Latorre que també va sortir també ahir de Barcelona i que intentarà assolir el cim del K2 en les properes setmanes.

Òscar Cadiach, Orial Ribas i Ferran Latorre

Joan Marc, Carlos Bria, Anna Pujol i Xavi Garcia

. 

LA SORTIDA, AIXÒ JA NO HI HA QUI HO PARI

Arribem a l'aeroport a 2/4 de 3 ja que el vol el tenim per 2/4 de 6 i ja ens trobem amb la primera sorpresa, hi ha un endarreriment de 7 hores, es preveu la sortida per a les 00:20 h, Sembla ser que l'avió, que ve del Pakistan, ha tingut un problema amb un passatger hi ha hagut de tornar enrere per deixar-lo i tornar a sortir. Esperem que això sigui tot.