Quan ens vam llevar ahir a Besham no ens podíem ni imaginar la de coses que ens havien de passar, tant sols sabíem que teníem 18 hores de cotxe per endavant per un dels paratges més feréstecs i espectaculars del món, una carretera estreta, que a trams només hi passa un vehicle i amb un precipici sobre el riu Indo que t'atura el cor:
NOTA: Foto d'internet ja que per aquest indret vam passar de nit.
La segona experiència va ser travessar la zona Chilas, la
zona més conflictiva de la zona ja que és on es troben els més radicals. Només
acostar-se ja anàvem trobant un policia, amb el seu corresponent kalashnikov, a
cada corba de la carretera. Posteriorment vam haver de passar control al mig
del desert amb foto inclosa i a 45 ºC i finalment vam ser escortats durant 30
minuts amb un policia a dins de l’autobus i un cotxe amb metralleta al davant.
I tot això per a res ja que no vam veure cap talibà.
La tercera, sens dubte la millor, la de veure en persona
i per primer cop una muntanya de vuit mil metres, concretament el Nanga Parbat
de 8.126 m.
I ja
per acabar el dia, quan eren quarts de 10 de vespre i encara ens quedaven ben
bé unes dues o tres hores per arribar a Skardú, ens trobem que una esllavissada
ha tallat el camí i no podem passar. Negre nit i amb els frontals ja ens
pensàvem que hauríem de passar la nit als busus. Per sort a 4 kilòmetres d'on
érem hi havia un petit hotel. Passem a peu l’esllavissada només amb les
motxilles i un autobús que hi havia a l’altra banda ens hi porta. L’hotel només
tenia una habitació lliure, per tant hem hagut de dormir al terra del menjador,
no sense abans improvisar un sopar a base d’arròs, xapati i pollastre amb suc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada