SKARDU-2

Skardu es troba a 2.250 m. Està ubicada en una amplia vall on conflueixen el riu Shigar i el Indus que baixa directament de la glacera del Baltoro. És una ciutat de 10.000 habitants, majoritàriament baltí, prou gran si tenim en compte que és l’últim gran reducte habitat de la zona. Allí hi pots trobar de tot, des de roba autòctona fins a material de muntanya que deixen les expedicions a la tornada o que abandonen quan van maldades. És un lloc tranquil, segur i on es respira l’ambient de les grans muntanyes.

Coincidim amb el Juanjo Vallejo, el Mikel Zabalza i l’Alberto Iñurrategui que estan aquí per intentar el pilar oest del Paiju Peak de 6.610 m, un recorregut mixta de 1.600 m de desnivell de màxima dificultat que els obligarà a estar un mínim de 10 dies a la paret. També estem amb el amb el Turc Tunç Findik que també va a fer el G1 i el G2 ja que vol ser el primer turc en aconseguir tenir els 14 vuit mils.

El mati el destinem a fer una excursió en jeeps fins el parc natural de Deosai Park. La ruta en cotxe ens ha deixat a una cota de 3.900 m i tot seguit em fet una excursió fins un turó que té una alçada de 4.270 m que l'Òscar l'ha batejat amb el nom de Gipsy arm Peak (El Pic del Braç de Gitano).

Ha estat el nostre primer contacte amb l'alçada i tot el grup ha respòs correctament. Ja de tornada a Skardu hem anat a veure la roca budista coneguda amb el nom de Sadpara que data del segle 7 després de Crist.

Alguns us preguntareu que fem fent excursions per a Skardu i com és que no iniciem ja el trekking d'aproximació al camp base del Broad Peak. Doncs mol senzill, simplement perquè no podem. Els membres de l'expedició no tenim encara l'oficial d'enllaç que ens ha d'acompanyar. Fins l'any passat els expedicionaris i els del trekking podien anar amb un sol oficial, però enguany l'Estat a canviat les lleis i necessitem dos oficials, un per a cada activitat i això és el que està tramitant a Islamabad el pobre Ritchie qencara és allà.

Donada la situació, i per no perdre més dies, el trekking començarà demà i nosaltres preveiem fer-ho dilluns. La nostra intenció es fer un dia de dues etapes i no fer el dia de descans previst, de forma que podem atrapar al trekking i recuperar el temps perdut. Tanmateix anirem contra-rellotge i no és la millor estratègia per a l'aclimatació.