EXCURSIÓ AL PIC ARAN

Avui hem decidit treure'ns la son de les orelles i fer alguna activitat, tanta espera burocràtica ens consumeix. L'Òscar proposa anar al Penyal de Shigar, que té uns 2.750 m d'alçada. Sortim ben d'hora a les 6 del mati per evitar la calor, segons calculem seran unes 4 hores i per tant a les 10, quan aquesta premi ja serem de tornada.

D'entrada hem de travessar el riu Indo i hem d'anar a cercar un pont que està a uns 12 km, hi anem per la carretera, la qual cosa ens permet de creuar pobles i gaudir de la vida autòctona d'aquesta bona gent. Tot seguit travessem un desert que ens porta a l'inici de la pujada.

Una tartera i una grimpadeta ens porten al cim en 4 hores.

Si un petit error de càlcul sense importància si no fos perquè duem només un litre i mig d'aigua per cap i ja ens l'hem acabat. Són quarts d'onze i estem a 40ºC.

A l'inici de la grimpada hi ha un petit oasi amb dos pastors i les seves cabres que ja de baixada ens donen aigua del pou, ens refresquem i els més agosarats en beuen i tot. Tornem fins el pont i la temptació de fer una banyadeta a les gèlides aigües de L'indo pot amb nosaltres, entendreu que no hi posi cap foto. La tornada per la carretera a la una de la tarda,12 km i a més de 40 graus promet ser terrorífica. Passa una moto amb dues persones i demanem si ens pot dur a un de nosaltres cap a Skardu, puja l'Anna amb l'intenció de tornar amb un taxi. El segon cotxe que passa ens saluden el Carlos i el Xavi des de dins. I el tercer es para sense ni demanar-ho, una pick-up, pugem a la part del darrera, on va la càrrega que compartim amb 6 pakistanès, 4 adults i 2 nens.

Parlant amb la gent ens adonem que no hem pujat el Penyal Shigar i clar hem de batejar el turó que hem pujat i se'l dediquem a l'Aran el fill del Joan Marc que fa uns dies va fer 10 anys.