L’avorriment i l’espera es fan palesos a Skardu, voldríem
estar ja caminant cap el Camp Base del Broad Peak amb els nostres companys del trekking, maldita burocràcia. Si més no tenim una bona
notícia el nostre company Ritchie ja ha aconseguit volar i ja el tenim entre
nosaltres, en contrapartida l’oficial d’enllaç arribarà demà per la qual cosa
la nostra partida es demora, com a mínim, un dia més.
Amb l’objectiu de no perdre dies d’aclimatació decidim anar
a fer un bivac a 4000 m. d’alçada, escollim el mateix lloc on ja vam anar d’excursió
amb el trekking el passat divendres. Lògicament no podem anar sols i ens acompanya un policia armat que passarà la nit amb nosaltres. Arribem a quarts de vuit del vespre a temps de veure una magnífica posta de sol.
La nit ens regala un impressionant cel estel·lat com poques vegades l'havíem vist, hi ha pocs plaers a la vida com adormir-se contemplant la via làctia amb tot el seu esplendor.
De la gent del trekking les notícies que ens arriben és que tots estan bé i tot va segons el pla previst, aviat estarem tots junts de nou.
Hola!
ResponEliminaSóc la filla del Forti i fa díes que no sabem d'ells, sabes alguna cosa?? están tots be???? molts gràcies i espero este gaudint molttt de la experiència!!!
Petons!
Viviana
Hola xiquets.
ResponEliminaAvui estic llegint el vostre blog i estic disfrutant.
A un viatge que vaig fer em va ensenyar que l'important no es el desti, sino el cami. Disfruteu-lo.
Per cert vull veure aquestes fotos del cel de nit, em consta que el Joan Marc es un alumne avançat. Te bones nocions.
Continueu i disfruteu de lo bo i dolent, tot son experiencies. Les coses pasen per algun motiu.
Sort amb l'expedicio.
Us seguirem.
Jordi de la Fuente